Camins
Avui he agafat el cotxe quan feia un mes que no el portava.
He agafat la màquina de fotografiar i he començat a fer fotos a les muntanyes.
Allà a l’horitzó veia una casa i hem deia: ¿Qui viu allà? ¿Viuen tot l’any o temporades?, ¿tenen fills?, ¿com s’ho fan per tindre aigua calenta, llum, electricitat?¿és una casa ecològica?¿A la nit hi ha porcs senglars?
També hi veia camins i hem deia, ¿on porten aquests camins?.
On podies veure ciclistes, excursionistes.
Només senties els cants dels ocells, silenci, no passaven cotxes, però al mateix temps senties respecte, por de prendre per aquest camins.
Només volia agafar uns dels camins i prendre’m una estona i trobar-me amb mi mateixa.
De sobte, per la meva ment recordava la cançó de Camins del cantant Gossos on cadascú agafa el seu propi camí. I si ens equivoquem tenim temps de rectificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada