"Però aquella nit, ningú no sospitava el propòsit que na Margarida tenia d'escapar-se. També era com fugir de l'entranya dels pares: de l'ordre i la moral de sempre. El foc mancabava, mentre partien al llit. Eren més de les onze i comptava els minuts com de memòria: percebia el colpeig del rellotge de caixa, les passes del pare que s'allunyaven de cap a la cambra, la xerradissa de na Rosa i n'Antoni com una estranya remor perduda, la rialla - però només era el murmuri subtil d'un somriure- de la mare. I sabia que se'n sortiria, tanmateix, amb la seva. L'havia planificada detengudament, aquella fugida: marxaria en secret com un lladre, amb pressa de llançar-se als braços d'en Jaume, l'enamorat furtiu, l'home que l'ajudaria a trencar tots els límits i a esborrar l'obsessió de veure's amb les ales del cor tallades"
Valoració:
@@
Valoració:
@@
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada